ASSESSORS I CONSULTORS
A LLEIDA

El TS facilita als contribuents la devolució de l'impost de la plusvàlua municipal si es va pagar a l'Administració després de la venda, l'herència o la donació d'uns terrenys o immobles que, lluny d'incrementar-ne el valor, aquest es va reduir o no va patir cap variació. L'alt tribunal ha emès més de sis fallades al novembre en què, encara que no canvia la seva doctrina, facilita la recuperació del tributat encara que la liquidació o autoliquidació de l'impost fos ferma. Això no obstant, per això, recorda als contribuents que no poden sol·licitar la devolució sobre la base de la sentència del TC d'octubre de 2021 que va anul·lar la totalitat del tribut per la inconstitucionalitat del seu mètode de càlcul, sinó en base a arguments diferents, com ara que es va fer tributar per casos en què no hi va haver increment de valor.

Sumen 687.929, un 2,4% més que fa un any i el màxim de la sèrie històrica (que arrenca el 2009), per a un desè mes de l'any si descomptem la pandèmia. Els desocupats sèniors que 'abandonen' el mercat laboral, és a dir renuncien a buscar feina i es limiten a cobrar una prestació fins que poden accedir a la jubilació 'pròpiament dita' s'han convertit en un dels majors maldecaps dels responsables de polítiques d'ocupació. Sobretot perquè el seu pes s'ha duplicat des del 17,4% que registraven el mateix mes del 2009.

Tributs indica en una consulta del 26 de setembre passat que els jubilats que estiguin cobrant la seva pensió pública i, al mateix temps, volen rescatar el seu pla de pensions tenen l'obligació de presentar la Renda si sobrepassen certes quanties. Concretament, en percebre la pensió pública i després la quantia del rescat del pla, es comptaria com a dos pagadors. Per tant, el límit dels rendiments de treball no pot superar els 22.000 euros l'any i la suma de les quantitats percebudes pels restants pagadors (en aquest cas es consideraria així el pla de pensions) no pot superar els 1.500 euros l'any.

El Suprem ha eliminat el càstig d'Hisenda a l'habitatge habitual a l'hora de calcular la quota de l'impost. En concret, el Tribunal conclou que aquest domicili constitueix un element patrimonial productiu que s'ha d'incloure en el càlcul del límit del 60% de renda i patrimoni perquè, segons ell, és "susceptible" de generar rendiments a l'IRPF. La decisió fixa doctrina i determina que els habitatges habituals "no són béns improductius, i això amb independència de la no generació de rendes immobiliàries a l'IRPF".